La innovació en educació és un procés constant, i no una simple actualització puntual de les eines o mètodes didàctics destinats a l'educació. Aquesta innovació, malgrat que alguns docents la consideren un problema per la necessitat intrínseca de formar-se de nou i canviar els seus mètodes, no és més que adaptar-se a la nova realitat social, que ens afecta a tots, tant a alumnes com a professors, i que podem palpar en el nostre entorn.
És un procés que es construeix amb l'experiència amb el nostre voltant, en la nostra vida quotidiana, i que requereix que l'educació sigui considerada com un projecte social i cultural, que neix com a resposta a la necessitat d'actualitzar el sistema educatiu. El problema apareix quan aquesta innovació sorgeix com a exigència imposada i l'objectiu d'aquesta és, simplement, adaptar-se a les necessitats del sistema productiu.
Per desgràcia, allò que s'ensenya a l'escola i la manera d'ensenyar-ho dista molt d'aconseguir una comprensió racional de l'entorn, tant d'allò més pròxim com d'allò més global.
Per tant, hem d'aconseguir que les institucions educatives desenvolupin pràctiques que s'entrecreuïn amb les cultures, realitats socials i interessos que existeixen en torn a les escoles, així com a l'entorn mediàtic i tecnològic en que cohabiten els alumnes.
En definitiva, i com deia Steve Jobs, “la innovació no és una qüestió de diners, és una qüestió de persones”, i encara que ho va dir en i per a un altre àmbit, aquesta frase és aplicable a l'educació, ja que no hem de limitar la innovació excusant-nos en el cost d'aquesta, i l'aplicació de la mateixa depèn dels agents implicats.
Bibliografia:
Martínez Bonafé, J., i Rogero Anaya, J. (2021). El Entorno y la Innovación Educativa. REICE. Revista Iberoamericana Sobre Calidad, Eficacia Y Cambio En Educación, 19(4). https://doi.org/10.15366/reice2021.19.4.004
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada